l’existència i el ping

Un dels temes inexcusables a l’hora de parlar de blogs és el que avui tractarem amb l’importància que es mereix. Us parlaré d’allò sense el qual cap blog ni blogaire existiria: els pings.

En l’inici de la vida del blogaire catosfèric, de manera paral·lela a la del blogger genèric, hi ha dos punts crucials. El primer, la descoberta dels blogs i la facilitat de crear-ne un de propi. El segon, la primera vegada que se sent curiositat per la paraula "ping".

Pel què fa al primer punt, ja en vaig fer unes reflexions esquemàtiques al primer post, i com que és un tema tan interessant i que abarca aspectes tant diferents, ja tindré temps de tornar-hi més endavant. El segon tema acostuma a ser sovint injustament menystingut, com si fos un tema secundari, i fins i tot són estranyament comuns els blogs que en prescindeixen. El ping és el que, una vegada hem començat a explicar coses al món, fa que el món ens pugui trobar. Ep! que això no és cap mena de tonteria!

I en aquest fascinant context tecnològic, apareix un dels tipus de blogaires més odiats. Coneixen a la perfecció tots els llistats i directoris que existeixen, bé sigui en català, castellà o anglès, i no deixen passar l’ocasió de fer-s’hi notar a consciència. I sens dubte cal fer-ho més d’una vegada per post, que escriure un article per un sol ping, no val la pena.

Podriem discernir si tot es redueix a simple ego o a ànsia de visites desorbitades. Comunament trobem ambdues situacions a la vegada: recordem els començaments de Tros de Quòniam. Es va fer més famós pels pings desorbitats que feia que no pas pel contingut dels seus posts.

D’altres ho fan simplement per accident. Blocat, per exemple, notifica les actualitzacions de manera automàtica a catapings i bitàcoles, de manera que desenes de blogs poden fer ping a aquests llistats de manera mecànica, fins i tot amb desconeixement. Algun dia em dedicaré a buscar-los tots i dir-los que ni els reis són els pares ni totes les vistes les porta el nostre interessant contingut (exemple).

Finalment, he apuntat també l’existència del que anomeno tribu dels apínguics, la qual comprèn diverses subcategories que no són mútuament excloents (és a dir, un mateix apínguic pot pertànyer a diverses subcategories).

Hi ha els apínguics asocials, gent que té un blog però l’amaguen al món. Les seves motivacions poden ser diverses, però amb aquesta aparent autoexclusió o bé (es) menteixen, o bé no comprenen que els faria millor servei un fitxer de text allotjat còmodament al seu disc dur. Internet és internet i tot s’acaba trobant (exemple).

Els ignorants (no entendre de manera despectiva) simplement desconeixen de què parlem, han fet el primer pas de la descoberta catosfèrica però els resta fer el segon. El seu futur blogaire dependrà de la rapidesa amb què assoleixin aquest segon nivell, ja que en cas que un blog aïllat acaba sent bastant poc agraït pel nostre ego (exemple).

Els animals presocialitzats són aquells blogaires que obren el seu blog per una audiència ja preestablerta. És a dir, que es porten els amics de casa. En aquest cas, el ping és secundari, ja que tots els seus lectors o bé es troben als enllaços o bé es recluten per vies més directes. Aquests blogs acostumen a estar allotjats a blogger, i de mica en mica estan agafant un lloc predominant (exemple).

Una vegada introduïts en el concepte de ping i les seves implicacions, en el proper capítol us parlaré profusament d’aquests forats negres on van a parar els pings catosfèrics amb diversa sort. No us ho perdeu: catapings i bitàcoles, de com l’èxit es desvirtua.

[@more@]

Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: l’existència i el ping

  1. subal diu:

    Extraordinari començament de blog.

    Supures sarcasme pels quatre costat. Personalment no entenc la teva desició per bloc.cat, per mi és molt millor blogger, però en fi.

    Apa, a esmolar les eines, que tindràs feina.

    salut.

  2. La meva decisió per blocat no és altra que la de parlar de la catosfera des de dins: blogger és una eina millor però no l’eina que jo crec necessitar.
    Tot i això, sàpigues que quan vas deixar el teu comentari, blogger no funcionava (casualitat, però és interessant veure com un dia o altre tot cau).
    Gràcies per les teves paraules, espero anar-te veient a tu (i a tots els que no parlen encara) per aquí.

  3. Roi diu:

    “Us parlaré d’allò sense el qual cap blog ni blogaire existiria: els pings”
    que si, que si…no flipem taaaaaaaaaaan…

  4. bacus diu:

    tb pots existir si et linken o deixant comentaris amb la teva URL en altres blocs com aquest…

    au endavant que només portes 8 posts i un més de vida a la cato-cosa.

Els comentaris estan tancats.