viure sense pings

Un blog és, per sobre de tot i per molt que alguns no ho entenguin així, vocació d’interactivitat total.
 
I és per això que desplaço el tema dels indexadors de pings dels que us volia parlar avui per donar resposta a un dels comentaris al post anterior sobre l’existència i el ping.
 
En Roi (blog), un dels meus comentaristes més profusos fins el moment, ha expressat un cert dubte per una de les sentències en que parlava sobre el per què dels pings: existirien els blogaires sense els pings?
 
Ho vaig negar amb contundència ahir: una cosa és decidir no fer pings i intentar tenir un blog privat; i l’altra que els blogs (expressió de l’ego propi i de l’ànsia de ser conegut) no tinguin la necessitat de fer pings per ser blogs i per ser tot el que implica aquest nom, inclòs el sentit de comunitat.
 
Comunitat és visites, ja ens entenem. I visites són coneixença, i coneixença és ego. Això és un blog. Sinó de què serviria fer-ho en un lloc públic? fins i tot el sexe en públic ha de comptar amb la possibilitat de ser vist (i visitat) per a trobar-hi el sentit.
 
D’aquesta manera, Roi, et llanço un repte. Et regalo un blog. A partir d’ara pots escriure el que vulguis i com vulguis a sensepings.blogspot.com, amb l’única condició de no fer pings absolutament enlloc. Comences amb zero visites, i per descomptat, analitzaré la teva evolució. Es tracta de demostrar-me que no tinc raó.
 
Comptes, això sí, amb l’anomenada que et pugui donar jo parlant sobre el nostre experiment al meu mètode, que ja és alguna cosa per començar.
 
Així que, apreciat Roi, sisplau posa’t en contacte amb mi al correu per a que et passi les claus del teu nou repte bloguístic.

[@more@]

Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: viure sense pings

  1. Roi diu:

    vale!

    X cert, aposto que ara hom es pensarà que tu i jo som la mateixa persona! ja ja ja

  2. Roi, no veig per què algú ho hauria de pensar, això. Jo em dic Laia, tu Roi. No hi ha lloc a dubtes.
    T’acabo d’enviar les claus. Comença el repte. Sort!

  3. Roi diu:

    vale però no tinc clar QUAN es considera que un bloc té èxit.
    Quantes visites?
    Quants enllaços a technorati..?
    Alianzo?
    número de comentaris?

    Hi ha blocs que tenen certa continuïtat i han agafat cert prestigi però tenen números de technorati baixos i no moltes visites.
    De la cinquantena que tinc al bloglines, no crec que ni el 10% arribin a les 200 visites a la setmana.
    Si el meu arriba a les 180 visites totals, comptant les repetides! ho considero un èxit.

  4. No estem parlant d’estadístiques, Roi, en cap moment t’he reptat a tenir un blog exitós, la naturalesa de l’èxit és ben fugissera. Estem parlant de blogaires, i et repto simplement a sobreviure: aguantaràs fent un blog (sí, amb tots els enllaços que vulguis i el que creguis convenient), per molt bo que sigui, si saps que no tens gent que et mira quan escrius? No has de tenir èxit, un blog no ha de tenir èxit per ser blog, però el seu propietari se l’ha de sentir com a seu, i jo dic que per a que això passi calen visites i comentaris.

    Però com que per això ara tens una motivació extra, que és posar de manifest que no tinc raó, em sembla correcte prendre una mesura objectiva de visites, tot i que l’ampliaria i et proposo fer un seguiment a tres bandes a part del tema esmentat de la continuïtat. El que proposo és comparar, amb el temps, les visites al mètode, a marphille i al sensepings, i els comentaris al mètode, a marphille i al sensepings (una gràfica de tres colors quedarà preciosa, ja veuràs). De la mateixa manera, quin és l’entusiasme que tots hi posem en cada un dels blogs. I llavors, i si tot va bé, a veure què pensem cadascú de nosaltres de l’experiència.

    I ei, que no et demano que el continuis si no t’agrada fer-lo, però hauràs perdut.

  5. però en el cas que en Roi publiciti el sensepings des del seu bloc i la gent hi vagi a parar ja sigui per curiositat o per simpatia perquè ell ho hagi demanat directament, s’hi valdrà? O els que hi hem pogut arribar des d’aquí decidim enllaçar-lo per deformar el resultat de l’experiment? Clar (ja em responc a mi mateixa), de fet en cap moment hi haurà pings pel mig.

    Resulta interessant, tot plegat.

  6. Roi diu:

    ja ja ja
    tothom sap que els pings no són del tot indispensables per a tenir un bloc (i ser feliç).

    Laia,
    crec que et cal una mica de “update”…van inventar una cosa que es diu “feeds”. Avui en dia la majoria dels blocs es segueixen a través d’enllaços i feeds…això ho sap tothom. Però hi ha qui encara els segueix amb els “favorits” dels navegadors o apuntats en una llibreteta…els pings van molt bé, sí, però no són indispensables!!!

  7. Roi diu:

    eeeeei!
    no deixeu de votar al “Sense Pings” !
    doneu la vostra opinió!!!

    😉

  8. defak diu:

    Home… Jo tinc 1.136 vistes al mes i 434 visitants únics i ni idea de que era això dels pings fins fa un parell de mesos…

  9. defak diu:

    Home… Jo tinc 1.136 vistes al mes i 434 visitants únics i ni idea de que era això dels pings fins fa un parell de mesos…

Els comentaris estan tancats.