l’ego i el glamur

He parlat ja de moltes de les generalitats que implica el món dels blogs, i en continuaré parlant, però avui vull començar a parlar dels blogs en si mateixos. Ho començaré amb una simple excusa: l’ego.
 
Els blogs són com les persones, però de manera exagerada. Si algú en la realitat es creu el que no és (clar està, més del que és en realitat), no ho acostumaria a dir en veu alta. En canvi, en un blog, un pot dir el que vulgui i com vulgui. Així doncs, les parts més ombrívoles dels caràcters sorgeixen a la llum. Sense ningú que les pugui aturar.
 
Avui començarem amb un exemple ben senzill: Vida i reflexions d’un arqueòleg glamurós.
 
Deixeu que s’autopresenti (foto): en glamurós és un ésser inquiet (exemple 1) al que li agrada preguntar però no veure’s rebaixat, és un ésser del seu temps (exemple 2, exemple 3), i sobretot sobretot, és homosexual i vol lligar (exemple 4).
 
En glamurós és, en tota regla, un blogaire amb un ego com una casa de pagès (d’ara en endavant, BECp). Un BECp no entén de blogs, ell és el blog, i aquesta és la seva filosofia. Si necessita lligar, parla de sexe al blog; si necessita autoestima, fica una enquesta al blog; si necessita autocomplaure’s amb ell i les seves idees, escriu un post al blog on ho exposa sense cap argument sòlid (exemple 5).
 
Anem per parts. El primer que ens pot cridar l’atenció d’aquest blog és el seu títol, en el qual el seu autor se’ns defineix de manera simple, a la vegada que profunda, amb només dues paraules. Si bé el glamour del glamurós tendeix a ser un acte de fe, més que un misteri, la segona part no és menys pomposa: arqueòleg. Els arqueòlegs molen, i molen molt. Però un arqueòleg és algú que, com a mínim, té un mínim respecte i que coneix el passat (però sempre tenint en compte el present). I ara tornem a l’exemple 3. Aquí queda bastant retratada la seva vessant respectuosa i oberta, però el més preocupant és que aquesta manca de respecte es trasllada també a la consideració que té dels seus lectors.
Tornem per això a l’exemple 1: en glamurós es pregunta per què no li comenten el 96% dels visitants. Les possibles respostes són:
 
Crec que no tinc el nivell intel·lectual per poder participar en un blog d’una profunditat cultural tan elevada. (Meeec!! el 96% dels seus lectors és curt)
Em fa vergonya donar la meva opinió en públic, encara que sigui de forma anònima. (Meeec!! el 96% dels seus lectors és tonto)
Jo en realitat he vingut a parar a aquesta pàgina buscant al google quelcom que no tenia res a veure amb el contingut del blog i ara mateix marxo. (Meeec!! el 96% dels seus lectors no sap què cony fot al món però li llegeix els posts)
Ah… pero… ¿es poden deixar comentaris? ¿i es gratis? ¿i no t’has de registrar ni res? Haver-ho dit! (Meeec!! el 96% dels seus lectors torna a ser tonto i a més continua perdut a internet)
Ej ke yo de ejcribil nu zé. (Meeec!! el 96% dels seus lectors és analfabet)
Jo, si no és cobrant, no moc una pestanya. (Meeec!! el 96% dels seus lectors són uns pesseteros)
 
Crec que no cal dir més sobre aquest tema: només donar el meu més sentit suport al comentarista que va tenir la bondat de fer notar a l’autor que falta almenys una opció ("Crec que no tens el nivell intel·lectual per a escriure un blog (o el que siga…) d’una profunditat cultural tan elevada.").
 
Però parlem ara d’aquella part que tot ego necessita per sentir-se ego: el sexe. En glamurós és com tothom, tots en necessitem, tot i que no tothom en fa bandera, públicament i on el pot llegir tothom. Ep… però… del tema sexe als blogs crec que n’haurem de parlar un altre dia.
 
(Nota final: no em veia capaç de fer el post d’avui sense fer referència al nickname "glamboy69", però em sento orgullosa d’haver-ne sortit victoriosa.)
 
En el pròxim post, i abarcant de nou la generalitat de la catosfera, l’usuari i les aspiracions sexuals.

[@more@]

Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 comentaris a l'entrada: l’ego i el glamur

  1. GLAMBOY69 diu:

    AVUI EL MEU EGO ACABA DE PUJAR UN 2.345.890%
    M’ACABES DE FER L’ESSER MÉS FELIÇ DEL PUTU UNIVERS
    UN POST SENCER DEDICAT A ANALITZAR-ME!!
    SI!!
    “Que hablen de mi, aunque sea para mal”
    Avui les visites al meu blog procedents d’aquest link son un 16% del total: GRÁCIES!
    T’enviaria un pernil, però com les consdicions econòmiques de l’arqueologia no em permeten llançar cohets, et dedicaré un post al meu blog que serà la réplica a aquest!

  2. GLAMBOY69 diu:

    Ja t’he escrit la réplica!
    De veritat que em sento molt alagat, eh! No et pots imaginar com se m’ha quedat la cara quan he llegit el post!
    Ara sé com es senten els grans autors teatrals el dia següent de les estrenes quan fullegen la secció de cultura d’un diari.

    Un petonás sense cap rencor

    I swear it!

  3. txomin diu:

    Aixo es increible. Supós que es molt fàcil criticar blocs i blogaires que no coneixes bé, i també es senzill fer-ho amb tanta mala hostia des d’un lloc tan segur i anònim com un blog. Jo me consider amic cibernètic de’n glamboy69, i llegeix el seu bloc gaire be cada dia; es per aixo que m’ha emprenyat molt aquesta critica pèrfida i malintencionada. Increible.

    per cert, si vols fer una critica també del meu comentari, no diguis que xerr (parlo) català malament. Jo xerr (parlo) mallorquí. I no estic dient que som (soc) un nacionalista català ni res d’aixo. Simplement ho volia aclarir

  4. part 1/2

    Glamurós, celebro que t’ho prenguis tant positivament. La meva intenció no és altra que la de fer millorar, i així ho explico en el meu segon post. De totes maneres, noto un cert recel i disgust en tu i en algun dels teus lectors. Pren-t’ho bé de veritat, que no mossego.

    Ah! i no t’equivoquis, fa molts mesos que et segueixo i per això mateix no m’ha calgut mirar-te els arxius: conec de sobres el teu bagatge. I dir el contrari és només una rèplica massa senzilla per part teva (i per extensió, dels teus lectors).

    Un cop aclarit aquest aspecte, crec que t’he de dir que si jo no entenc l’ironia, tu molt menys. El meu post és ple d’ironia de principi a fi. Ho hauries de notar! He de fer notar en tot moment que he criticat el teu blog i no a tu com a persona o les teves motivacions polítiques o personals. És aquesta la fita que em marco i no la de desautoritzar a algú per com és!

    Per això mateix no sé per què m’expliques el teu passat (que de fet, ja t’havia llegit en algun post o comentari amb anterioritat). L’entenc i podria simpatitzar amb ell (i de veritat celebro, per tu, aquesta alta autoestima), però no és d’això del que parlava. I aquest aspecte de la teva rèplica és molt proper a la manera com entens els blogs: no dic que no sàpigues què és (i de ben segur que pots llistar els teus blogs preferits).

    Del que parlava és del tipus de blogaire que sembles ser i no d’una possible desconeixença del món blogeril.

    No has entés en absolut la meva crítica; rectifico, pitjor encara, l’has entès com t’ha anat bé entendre-la, i així hi has respost.

  5. part 2/2

    No et vull justificar absolutament res sobre Chavez. És més, pel que m’interessa expressar, m’importa ben poc si ell és bo o si no ho és. El que et vull fer veure és que quan fas aquest post, expresses tot el que dius només per afiançar les teves pròpies idees i quedar-te tranquil d’estar-ne segur. Que em sembla fantàstic! però sigues més didàctic, més pròxim, i llavors no pensaré que ho fas només per gust propi.

    I per últim, però no menys important, la possible ironia amb que tractes els teus lectors. No parlo només del post en que preguntes per què ningú et comenta: només s’ha de mirar com intentes desarticular cada comentari que contradiu el que tu penses. Només cal veure com contestes al meu post.

    Jo si que parlo irònicament quan dic que tractes el 96% dels teus lectors de tontos (és clar que no és així); però ets tu qui, tot i dir que parles amb ironia, no sap veure que el fet de demanar comentaris és també el de rebre noves opinions.

    En definitiva, rellegeix-te la crítica i fes-te-la teva. De veritat que no hi ha mala intenció. Com molt bé dius, si et critico és perquè hi ets; i jo et seguiré llegint.

    Ah! i gràcies per posar-me l’etiqueta de crític de blogs. Crítica, però. M’encanta.

    PD: no sé què dius, txomin, em cauen molt bé es mallorquins i tota sa gent de ses illes!

    PD2: OPCIÓ-7, es nota que saps de què va la cosa!

    PD3: glamurós, què tal les visites? a mi bé, gràcies.

  6. bé, Laia, un final de jornada prou interessant, alguns t’han agafat mania i alguns altres t’hem afegit als enllaços.

  7. Roi diu:

    Laia, veig que (encara) no has votat a l’enquesta…o sí?
    je je je

  8. Senyoreta Romaní, gràcies.
    Roi, i tant si he votat, l’opció correcta.
    OPCIÓ-7, crec que falta temps encara per veure si tot plegat és o no és només el que creus que és. Continua estant a l’aguait.

  9. Roi diu:

    opció-7?
    em perdo, ho reconec. Potser en el fons sí que ets una dona! je je je

  10. Roi diu:

    ups, m’havia confós!
    l’Opció-7 és una persona!!! je je je
    em pensava que havies potat l’opció 7 i ja flipava mandarines! je je

  11. Biel diu:

    Jo he arribat aquí a trabés del glamurós. Tela la merejada que has aixecat a la catosfera!

  12. Biel diu:

    Jo he arribat aquí a trabés del glamurós. Tela la merejada que has aixecat a la catosfera! El meu blog que, és força aborrit ha rebut més visites que mai!

  13. Biel diu:

    Jo he arribat aquí a trabés del glamurós. Tela la merejada que has aixecat a la catosfera! El meu blog, que és força aborrit ha rebut més visites que mai!

  14. Biel diu:

    Jo he arribat aquí a trabés del glamurós. Tela la merejada que has aixecat a la catosfera! El meu blog, que és força aborrit ha rebut més visites que mai!

Els comentaris estan tancats.