el forat i gumets, dos casos perduts?

Quan el sentit de comunitat catosfèric tot just començava a existir, quan es podia parlar d’una certa efervescència del món dels blogs en català, dos d’ells van ser puntals del moment, juntament amb blogs més veterans però en un sentit diferent. Parlo d’El Forat (enllaç) i de Gumets (enllaç), o sigui, en Sergi Llorens i en Jordi Torà, o el que és el mateix, La Destral (enllaç) i l’Espurna Incendiària (enllaç). No em digueu que no formen part de la història.

Tant l’un com l’altre compten amb un arxiu de posts inabastable. El Forat es remunta al juny del 2002, tot i que el seu començament en format blog és relatiu; i Gumets comença l’agost del 2003. En certa manera, estic segura que podríem dir que cap dels dos pretenia crear un blog de referència per la personalitat de l’autor o per la seva obra, sinó que en certa manera eren catosfèrics totals i, des d’un estil propi, intentaven dinamitzar i divertir a partir de simples posts. O al menys aquesta era la sensació que desprenien.

La seva influència va ser tant gran que durant molt temps, no hi havia nou blogaire jove (aquells que gaudeixen realment de la catosfera sense aspiracions elitistes, s’entén) que no coloqués als dos en els seus enllaços de referència. Però tot plegat va sobrepassar aquests límits i, com si d’una telenovel·la es tractés, hi havia qui rumorejava que existia una certa guerra entre El Forat i Gumets per l’audiència, clar símptoma de l’èxit d’ambdós blogs. Aquesta idea es podria replicar fent notar que ambdós varen col·laborar en varis projectes que denoten aquest esperit de diversió del qual us parlava (exemple), tot i que és clar que una cosa no treu l’altra, el món està ple d’amics de conveniència i de parelles interessades.

Però haureu notat que parlo en passat. Actualment, tant Gumets com El Forat continuen en actiu (tot i que ambdós han tingut períodes més o menys llargs d’inactivitat), però avui no són pilar de res, i sent benevolents podríem dir que arrosseguen la seva vella glòria per la catosfera.

El Forat (enllaç) s’ha convertit en un veritable forat de posts perduts que apareixen molt aleatòriament i que no recorden en absolut aquell famós forat que era punt de trobada catosfèric. Tires còmiques estranyes i sense gràcia, temes personals banals i denúncies sense massa interès que mai s’havien vist abans al blog…

Gumets (enllaç) és un cúmul de temes dispersos i aigualits, que moltes vegades no interessen a la mateixa catosfera (fotogumets, cinegumets,…) que semblen més un amuntegament d’informació que apareix de manera totalment irregular i desapareix sense més transcendència. Aquí han intentat diverses vegades augmentar el ventall del blog obrint-se a col·laboradors diversos, però aquests rarament han col·laborat a dinamitzar o tan sols enriquir la pàgina (aquest, aquest i en menor mesura de fracàs, aquest). Sigui per incapacitat de comunicar el missatge, sigui per incapacitat a seques, una llàstima.

En definitiva, i no vull fer sang de dos blogs que he admirat quan així ho han merescut; però tant El Forat com Gumets s’han convertit en blogs "del montón", sense més. Adjectiu que, si bé en la majoria dels casos tindria connotacions negatives, en el seu és obertament insultant.

Aquest post parla d’admiració, però sobretot de tristesa pel que s’han convertit. Ara tot és dispers i sense la diversió que ens proposaven: programets per a crear pobles catalans, nanocats, samarretes, xapes, webs falses, fotografies dels lectors, trobades bloggers!

Ambdós han estat tant clàssics com els que parlàvem ahir, i de la mateixa manera ells mateixos han estat enterrats en vida i amb una terrible velocitat per un munt de merda catosfèrica, de la qual ells s’han contagiat, quan tots o quasi tots els seus blogs contemporanis ja són morts i enterrats amb plena dignitat. Espero, només espero, que es tornin a reactivar els pilars que, ja sigui en forma de Gumets, El Forat o qualsevol altre, facin de la catosfera quelcom menys seriós i més amè del que s’ha convertit avui en dia. O que descansin en pau.

[@more@]



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: el forat i gumets, dos casos perduts?

  1. jordi diu:

    No sé ben bé què respondre’t, tens raó en molt del que dius.
    Però tens un problema, i és que penses el blog com a blog i no com a blogaire que escriu un blog.
    Vaig parar el ritme ja fa temps per fer de gumets simplement el que m’agrada que sigui sense haver de pensar en qui hi passa i qui no.
    És molt difícil això de mantenir un blog amb post diari i convertir-se en clàssic (això ho has dit tu). Només ho aconsegueix qui o té molt temps lliure o a qui fer-ho li comporta alun benefici considerable.
    I no dic que gumets no m’hagi beneficiat, al contrari, però jo no vull publicar articles i llibres pels puestos, així que no tinc per què lluitar per ser un blog literari reconegut per ves a saber qui.
    Ah, espero que no hagis insinuat que jo portava l’espurna, perquè t’equivocaries de mig a mig. A més, el tema aquest de l’espurna ja va cansar en el seu moment, no creus?
    I una última cosa, no penso fer descansar gumets en pau fins que me’n cansi de veritat, i tinc comprovat que falta molt per a que això passi. No pretenguis decidir què ha de viure i què no…

  2. Vier diu:

    Tirant amb bala. Parlant de gumets, jo crec que podries haver esmentat la seva relació amb blogINSTANT.

  3. instant diu:

    A mi no m’hi emmerdeu.
    A més, la Laia té encara un meme pendent.

  4. Jordi, esperava ansiosament veure’t treure el cap per aquí. No tinc gaire a contestar-te, és clar que un blog també són les circumstàncies personals, però com a lectora, el que a mi m’arriba és el blog, i no el blogaire que l’escriu, de manera que només puc parlar d’una de les dues coses, i no pots privar-me de dir que m’agradava abans i no ara.
    Pel que fa a l’espurna incendiària, tu sabràs què has d’ocultar, jo només dic el que sé.

    Vier, explica’m què és el que vas entendre de la ballada de cap que ens va fer bloginstant i gumet. Potser em dones un nou punt de vista.

    instant, tinc un meme pendent. I el faré en el mateix moment que envii a pastar fang tot els memes ridículs que corren per la xarxa.

  5. Esplèndid blog! M’agrada especialment que facis servir l’ortografia amb “-g”, com toca! 😉

  6. Vier diu:

    Doncs la veritat és que no vaig entendre res de res, Laia, però em diverteix 😀

Els comentaris estan tancats.