repte 2 – el renéixer de iósódéu

Abans de res, posem-nos en antecedents.
En Pere escriu el blog Iósódéu (enllaç). Corregeixo: en Pere escrivia el blog Iósódéu. I Iósódéu, aquest nom egòlatra amb tants accents, era un bon blog, potser no un dels grans clàssics imprescindibles quan es parla de la catosfera amb perspectiva històrica, però realment un blog original i de coneixement obligat, al meu entendre. Tot i que Iósódéu en cap moment es va caracteritzar per ser especialment actiu, les seves apostes eren originals i interessants, i aconseguia mostrar un geni bastant imprevisible. Comentaris estranys de pel·lícules (enllaç), vinyetes surrealistes (enllaç), relats diferents (enllaç) i projectes tècnicament elaborats (enllaç). On és, tot això? No ho podem saber, però tot indica que força lluny d’aquí. Ha desaparegut. Iósódeu s’ha convertit en un altre ésser qualsevol, putrefacte, que es mostra al vell mig de la plaça major. I el pitjor és que es mor a poc a poc sense que ningú hi presti la menor atenció. De fet, no li importa a ningú, el que li pugui passar.

En Pere va defensar en els comentaris al post anterior (enllaç) el seu apreciat blog i jo no m’ho vaig pensar dues vegades: això mereix un nou repte. El repte que li llanço consisteix en reflotar Iósódéu: ell s’en creu capaç i jo podria sentir-me molt orgullosa de que a Iósódéu s’hi torni a veure coses com les d’abans. No pretenc tornar a llegir el Iósódéu de fa dos o tres anys, cada autor segueix una evolució que es veu reflectida al seu blog, però sí espero que en Pere sigui capaç de tenir altra vegada un blog del què es pugui sentir orgullós.
El reneixament es pot donar de la manera que ell cregui convenient. Replantejar totalment el blog, no canviar res i simplement recuperar la costum d’escriure posts amb contingut i interès, obrir un nou blog totalment diferent o totalment igual… el que el Pere vulgui, però per fer-ho ha de tenir un temps limitat, per això estem parlant d’un repte, i sincerament, no crec que en Pere ho aconsegueixi si no se li planteja com una defensa del seu honor. Tenint en compte l’època de l’any on ens trobem, potser seria ben adequada la data de cap d’any. Espero que l’inici de 2008 marqui el nou inici de Iósódéu. Ha de ser llavors, com a molt tard, quan s’ha de notar que en Pere ha pres consciència i pot aconseguir fer alguna cosa per remediar la situació actual.

Però fer renéixer un blog no consisteix simplement en obrir la tomba i el taüt, sinó que el mort ha de caminar de nou. Així doncs, després d’aquesta primera fase, s’iniciarà la segona part del procés. Una vegada tornem a gaudir de Iósódéu, en el format que en Pere hagi escollit, aquest haurà d’aconseguir que el seu blog recuperi, almenys en part, el lloc que un dia va ocupar a la catosfera. Sé que és complicat mesurar una cosa tan subjectiva com aquesta, però a priori trobo que es podria utilitzar una comparativa que inclogués un recompte de posts escrits i d’activitat al blog (visites, comentaris,…). Just acabat aquest post, contactaré amb en pere via correu electrònic per acabar d’acordar la metodologia.
Aquesta segona fase del projecte entenc que és molt més complicada, i cal temps per poder fer un balanç en perspectiva. Però tampoc podem allargar-ho massa, que l’espectacle podria perdre interès. Un mes crec que és un bon termini. Li donem doncs a en Pere tot el gener, si li sembla bé.

Així doncs, i si en Pere no té res per afegir-hi, iniciem avui aquest segon repte. A començament d’any farem el primer balanç, i el dia 1 de Febrer serà el moment de fer el balanç definitiu. Que comenci el joc!

(Tota la sort de la catosfera per tu, Pere)

[@more@]



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: repte 2 – el renéixer de iósódéu

  1. Pere diu:

    Laia, no cal dir que accepto el teu repte. Pel que sembla, hauré caigut al teu joc, però no creguis poder-me humiliar públicament com puc deduir que pretens, en vista dels teus antecedents i del to dels teus mails. Puc acceptar que em diguis cadàver pudent i totes les dolces paraules que et doni la gana, però quan tot això acabi també tu tindràs un fantàstic post dedicat. Ja tenim les normes marcades, que comenci el joc. Però Laia, no cometis l’error de pensar que és el teu, de joc, jo no ho faré.
    Petons.

  2. Ei, bon repte. M’agrada molt com manipules i analitzes la catosfera!

    La questio dels reflotaments es molt dificil. Quan un blog desapareix, perd la seva audiencia original. Quan reapareix, si no torna al seu to original no recuperara l’audiencia original i tindra mala propaganda, pero si hi torna te moltes paperetes de semblar un refregit inferior a l’original, i a mes l’autor se sent incomode i l’acaba cagant, perque ha de fer un paper. La nova audiencia sap que aquest blog ja existia abans i se sent confusa o l’associa al blog antic (i sap que no li agradava, encara que si nomes “li sonava” podria sumar-s’hi com qui comenca a escoltar Radiohead.)

    El millor per reflotar un blog es refundar-lo sota un altre nom i sense que se sapiga que l’autor es el mateix, excepte si per una situacio estranya ha d’apareixer en public (fisicament).

  3. Pere diu:

    Hola Laia, potser estàs de vacances, però no t’he vist passar per http://www.iosodeu.net

Els comentaris estan tancats.