repte 1 – roi r marphille viu sense pings

En el meu tercer post (enllaç), el passat 19 de Novembre, el company blogaire Roi R. Marphille (enllaç), després de posar en dubte la meva idea que un blog no té raó de ser ni podria existir com a tal sense pings, va acceptar el que és el primer (i de moment, únic) repte que he llançat. Aquest repte consistia en intentar mantenir un blog (enllaç) sense fer pings.

En primer lloc, crec que és obligat agrair a en Roi que acceptés el repte, així com la manera seriosa i rigurosa com se l’ha pres en tot moment.
Gràcies, Roi, has sabut jugar prou bé al joc proposat.

Una vegada creat el blog, vaig instal·lar-hi un comptador de visites per tal de poder-ne fer un seguiment el més acurat possible. El registre de les visites comptabilitzades al blog sense pings, per tal de poder establir una comparació adequada, s’han complementat amb dos registres paral·lels. Per una banda, les visites registrades al meu propi blog, i per una altra, fent ús del comptador públic que ell mateix ens facilita (enllaç), les visites registrades al blog original d’en Roi que, com el meu, sí que fa pings.

Però, evidentment, un blog no són només les seves visites. Un blog és constància, un blog és reciprocitat, interactivitat, un blog és comunitat.

És precisament en aquest primer factor on en Roi obté la seva primera victòria. Després de dues setmanes, en Roi continua actualitzant el seu blog sense pings, continua obert i té publicats deu articles en aquests quinze dies. Val que els posts són videos del youtube amb un petit comentari, però això ja és més del que fa bona part de la catosfera, i no són els continguts, el que hem d’analitzar. Com deia, quinze dies, onze entrades i trenta-quatre comentaris. Un bagatge gens dolent, gens dolent.
En el mateix període de temps, el mètode ibànyes acumula set articles i quaranta-tres comentaris, i l’altre blog d’en Roi dos articles amb onze comentaris (amb un post in extremis, que se m’hauria passat per alt de no ser del ping a catapings).
El primer que em crida l’atenció en aquest punt és que ben pocs comentaristes (per no dir cap, a part de mi) de sensepings no eren ja comentaristes de l’altre blog d’en Roi. I això em porta a fer una primera reflexió. Realment, en Roi ha demostrat que l’existència d’un blog sense pings és possible, però pel que sembla, si en aquest blog hi vols tenir amics, els has de tenir fets amb anterioritat.
En Roi presumia del gran ventall de possibilitats que hi ha, més enllà dels pings, per atreure gent al nostre blog. Però a l’hora de la veritat els milers d’alternatives semblen reduir-se a anar a implorar clics als amics. Bé, no és una estratègia que s’hagi de menystenir. Es podria fins i tot batejar. "Tècnica Blogaire ‘Jo, els amics, ja me’ls porto de casa’".

Especial atenció mereixen les visites, termòmetre final del dinamisme d’un blog. En la gràfica següent es representen les impressions de pàgina diàries pels tres blogs analitzats. S’observa clarament que en Roi té una clientela fidel, tot i que bastant minsa, que en la meitat dels dies de l’estudi fins i tot es veu superada per l’activitat al sensepings. L’activitat del sensepings (tot i que més fluctuant) es manté, amb una mitjana de 30 impressions diàries, per sobre de l’altre blog d’en Roi, que en rep unes 22.

Resulta en aquest punt interessant la comparació amb el meu blog. El mètode ibànyes no té una ‘clientela’ fidel, tot i mantenir-se amb una mitjana de 83 impressions de pàgina, les visites es concentren als dies que segueixen els posts. Ves que no hi tinguin alguna cosa a veure els pings.

Fent una anàlisi de les visites acumulades, es veu que el sensepings té un creixement bastant constant, tot i que en els últims punts sembla marcar una certa tendència a la saturació, cosa que indicaria l’assoliment d’un creixement 0 en un futur proper. Per contra, l’altre blog d’en Roi manté el seu creixement constant, cosa que seria indicadora d’una situació estable, en la qual no arriben nous lectors però tampoc se’n perden. Per contra, el mètode ibànyes té una tendència al creixement més marcada, i sense símptomes de saturació, sinó tot al contrari.

Cal, arribats a aquest punt, remarcar un factor que considero d’importància. I és que, tot i que les meves pròpies visites no es comptabilitzen, ni al sensepings ni al mètode, les d’en Roi sí sumen, com a mínim al sensepings (tot i que tot sembla apuntar que també és així al seu altre blog).
Això em porta a parar especial interès en dos aparells en concret, ja que els dos solets acumulen la gens menyspreable quantitat de 227 visites. Pràcticament el 60% del total de visites rebudes al sensepings. Impressionant, oi? El primer d’aquests ordinadors, acumula les visites durant les darreres hores del dia i l’hora de dinar, de manera que l’anomenarem "Roi 1" o "Roi casa", mentre que l’altre les acumula aproximadament de 9 a 20 hores, i desapareix el cap de setmana, de manera que l’anomenarem "Roi 2" o "Roi feina". Com veieu, el conjunt d’aquests ha arribat a concentrar el 75% de les visites del sensepings en un dia.
Gens malament, per algú que m’acusa de no tenir massa feina.

Així doncs, també amb el factor visites se li podria donar la raó a en Roi, ja que ell mateix s’ha encarregat de demostrar, fent la comparació dels seus dos blogs estudiats, que un blog sense pings pot superar les visites d’un blog amb pings. Si fos ell, que un blog on hi foto "youtubes de coses que m’agraden and that, buah!" (sic) generés més interès que el blog on allibero les meves pretensions literàries em faria pensar. Però no ho sóc. Tot i això, en determinats aspectes pot ser convenient tenir en compte el que diuen els mestres (enllaç).

Per acabar, les conclusions generals que extrec de l’experiment són les següents:

– Els pings no són imprescindibles per mantenir l’activitat en un blog, però calen una sèrie de requisits perquè això sigui així.

1. L’autor ha de formar part d’un grup previ, cosa que es coneix com "portar-se els amics de casa".
2. L’autor ha de tenir un llindar de satisfacció baix.
3. A l’autor no li ha d’importar fer-se de lector. De fet, per què perdre temps buscant lectors, si un mateix pot fer aquesta feina molt millor?
– Les motivacions per mantenir un blog són tan diverses com els seus autors. A partir d’ara inclouré entre elles "demostrar que jo tinc raó i tu no".

Felicitats, Roi. Pel que sembla, tu tenies raó i jo, no.

[@more@]



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: repte 1 – roi r marphille viu sense pings

  1. Roi diu:

    Sí, tenia raó i s’ha demostrat. Aquesta era la idea.

    Com et deia per email, en saps molt d’argumentar, podríem dir que el teu estil estaria en la línia “No et dire cap mentida (pero no et dire tota la veritat)”

    El sensepings va començar com dius amb un “demostrar que jo tinc raó i tu no” i ara me l’he fet meu i hi disfruto. Convido als amants del cinema a passar-s’hi!

    Salutacions
    Roi

    PD: Una de les pegues del comptador d’estadístiques MOTIGO és que compta com a visites els canvis que es fan al bloc per temes d’administració, ja sigui actualitzar enllaços, posar nous posts, canviar la plantilla etc…

  2. Roi, gairebé diria que em sorprèn, la manera com acceptes el contingut del meu post com a cert. Per això mateix, agrairia algun apunt sobre què consideres que són, aquestes veritats que he ocultat.

    Accepto la maternitat del sensepings, espero que en segueixis fent un bon ús i que et porti moltes alegries.

    Finalment, vull deixar clar que les dades de motigo només les he utilitzat pel teu altre blog, pel sensepings tenia la meva pròpia mesura. De tota manera, una mitjana de 15 visites diàries no crec que es deguin a propòsits administratius. Sí, podrien ser vistes rutinàries per controlar els nous comentaris o coses així, tot i que suposo que has de tenir mètodes més acurats i fàcils, per fer això. Però bé, aquí sí que estic especulant…

  3. Roi diu:

    Primer de tot vull dir que la meva victòria és clara i transparent…i tu, com a mala perdedora, l’has volgut desacreditar i donar-li un to ambigu a partir d’una demagògia que crec que poca gent s’empassarà.
    Per començar, em vull treure mèrits per la victòria perquè no té mèrit. És com fer-te un dipòsit garantit de ING, segur que hi guanyes encara que la borsa peti. La meva victòria estava clara abans de començar. Evidentment que els pings no són necessaris en plena època del RSS! Mira el “motigo” de qualsevol bloc amb èxit i veuràs que el % de visites provinents de bitàcoles i catapings és molt petit.
    Els lectors de feeds, tipus bloglines, són avui en dia les portes d’entrada en un % molt alt. Ara, la majoria de navegadors (Explorer, Firefox, Safari…) ja incorporen els feeds.

    El tema “amics” em fa molta gràcia. Dius que el teu comentari és l’únic que no és del meu “cercle” d’amics o comentaristes a la meva pàgina .com. Mentida! Evidentment, alguns del meu cercle hi han escrit, no és cap secret qui però hi ha blocaires, que mai m’havien posat cap comentari a l’altre, però això no vol dir res. Senzillament és gent que ha anat a parar aquí a partir d’un enllaç, suposo que molts cops a partir del teu mètode.
    Per cert, he de dir que els conec a tots ja que passejo bastant per la catosfera. Ara, hi ha blocaires als que segueixo i els poso comentaris que ni han passat pel sensepings, no cal dir noms però si mires a la meva pàgina a la secció “flipo mandarines amb” en veuràs alguns.
    Un altre cosa, JO NO HE IMPLORAT clicks als amics, quina vergonya. Si algú creu que menteixi que ho digui, si algú ho pot demostrar amb un email que ho faci. tenia l’opció de fer una mena de correu tipus “spam” per promocionar el sensepings (vaig fer això quan vaig començar el http://www.marphille.com) però no ho vaig trobar necessari.

    Tema visites. Està clar que no és seriós analitzar les visites totals. També estar clar que si vull, demà tinc 300 visites al sensepings, fàcil. Dius que moltes visites provenen d’ordinadors que faig servir jo, és clar que sí! no ho negaré però es deuen a visites que he fet per veure comentaris i com a administrador (és la meva primera experiència amb blogspot i Déu n’hi do de les vegades que vaig haver de modificar coses). Les raons de les meves visites No eren sumar! ja et dic que si fos així, n’hagués fet moltes més, moltíssimes més però se m’hagués vist el llautó no? ets bona com a investigadora, Mrs. Poirot, però no li busquis tres potes al gat…
    No menciones l’enquesta! amb lo que me la vaig currar! per cert, totes les respostes provenen d’una IP diferent, no es pot repetir vot.

    Tema la meva pàgina .com. No se ben bé què hi pinta en aquest estudi. Allò no és un bloc, tu ho hauries de saber més bé que un altre ja que t’has posat el títol d’experta en blocs. Per cert, quan vas fer aquest “estudi” va coïncidir amb el rècord de dies sense un capítol nou.

  4. Roi diu:

    Podria parlar durant hores sobre la meva pàgina i probablement et diria que tinc un technorati 30 i bla bla bla i et podria dir unes mil coses sobre les visites que tinc, els emails que rebo de gent que no conec, de les mencions a Catalunya Ràdio, del suport que em dóna molta gent, etc etc etc però passo. Crec que es mereix un respecte, al ser un producte d’autor i…ser la primera novel·la flipomandarinoide digital per capítols…ja ja ja !

    ah, i vaig a sopar que avui és un dia especial!
    bon profit a tothom!

  5. Molt bé, Roi, felicitats de nou. Només t’ha costat la tarda, però has aconseguit una resposta digna.
    En primer lloc, que la teva victòria clara i transparent l’he deixat ben clara en tot moment, fins i tot l’he maquillat positivament. El to ambigu només l’hi vols veure tu, i per demagògia la teva en aquest mateix comentari, no pretenguis fer-me classes, aficionat. Però si vols un retrat clar i transparent, te’l donaré. Has aconseguit realment una cosa sense cap tipus de mèrit, mantenir un blog amb un interès nul sustentat per tu mateix i per quatre amics que et riuen les gràcies, a més d’un parell de despistats que hi arriben rebotats d’un altre blog, i que amb una mica de sort un d’ells demà recordarà com hi ha arribat.
    La lamentable campanya d’spam que vas dur a terme als inicis de marphille.com l’he obviat fins ara per no fer sang gratuïtament, però ja que has tret el tema et diré que encara ara es troba dins el meu top5 de vergonyes alienes catosfèriques, i pel que sembla si mai ha de ser desbancat serà per una altra iniciativa brillant teva. L’espero delerosa.
    Sobre el per què he inclòs el marphille.com i ho he fet amb visites totals, no cauré en el teu joc, Roi. Ho sabies des del començament, que així seria, i si no et vas queixar quan tocava ara no em vinguis amb aquestes. Com pretens així dir-me que no sé perdre, quan queda més que clar que només ets capaç de jugar amb les teves regles? Per mi està clar, has anat fent conyetes i deixant comentaris gilipolles mentre creies que eres tu qui dominava la situació. Però ara, Roi, has vist que aquest era el meu joc i que hi has caigut de quatre potes.
    En cap moment he faltat al respecte del teu projecte flipomanderinoide d’autor amb un technorati 30 i citat als medis i que et dóna un munt de satisfaccions. Ja ho fas tu solet, en dies així.
    Bon profit!

    PD: has fet dos pings del teu últim post a marphille.com. Ha estat un problema del motigo o simple resposta instintiva?

  6. siknus diu:

    Hola Laia, acabo d’esborrar el teu bloc de les subscripcions perquè ja me’l sé. Resum: blog blog blog sexe blog polèmica blog blog tinc criteri blog blog blog ping blog.

    Els fotologs deuen ser una merda perquè, clar, no estan al teu nivell. Però almenys semblen sincers i no contenen tanta merda autoreferent metablocaire.

  7. siknus diu:

    Hola Laia, acabo d’esborrar el teu bloc de les subscripcions perquè ja me’l sé. Resum: blog blog blog sexe blog polèmica blog blog tinc criteri blog blog blog ping blog.

    Els fotologs deuen ser una merda perquè, clar, no estan al teu nivell. Però almenys semblen sincers i no contenen tanta merda autoreferent metablocaire.

  8. Roi diu:

    Comunico als lectors i lectores d’aquest bloc que la Laia Ibanyes i jo ja ens hem entès via email i hem fet les paus.
    Salut
    Roi

Els comentaris estan tancats.