repte 2 – iósódéu reneix (primera part)

Fa uns dies, arrel d'un comentari en un dels posts on he parlat d'unes quantes de les antigues glòries catosfèriques (enllaç), vaig llançar un repte a en Pere, autor del blog Iósódéu (enllaç). En qualitat d'integrant i membre ben digne de la decadent catosfera primigènia, en Pere es va sentir una mica ofès en llegir-me, i va fer notar la seva aparent capacitat per resuscitar el seu blog "quan a ell li vingués de gust". Vaig pensar que hi ha a qui no "li venen de gust" les coses si no se'ls pressiona una mica, de manera que el vaig reptar a fer-ho: si tan fàcil li havia de resultar, endavant.
El termini per tornar a obrir el blog s'acabava just ahir, amb l'arribada del nou any. Anem a mirar com el porta, el repte?

D'entre totes les opcions que tenia per complir, en Pere sembla haver escollit la més complicada, ha reinaugurat el seu blog en una altra localització (enllaç). I en aquest cas el que ha decidit és complicat per diversos motius.
Construir un blog vol feina, molta feina, i en el seu cas no s'ha limitat (com suposo que esperàvem tots d'ell) a anar a blogger i escollir una plantilla, sinó que s'ha personalitzat un blog al seu gust. Si és que fins i tot té un núvolet d'etiquetetes!
Mantenir el blog amb el mateix nom li comportarà també el pes del passat, trencar amb una manera de fer no és gens senzill, i si has d'acontentar uns lectors que et coneixen, encara més. Per sort per en Pere, de lectors li'n queden ben pocs, "simplement" se n'haurà de guanyar de nou.
A més, allunyar-se dels serveis de blocs (en el seu cas, blocat) l'allunyaran també d'una important comunitat ja establerta que el podria anar alimentant i reintroduint… Però en Pere és un blocaire expert, i no dubto que té bones maneres de contrarestar-ho.
Finalment (i això segurament serà només entès plenament pels nostres veïns de blocat que en algun moment hagin pensat emigrar), en Pere ha decidit fer la mudança amb tota la seva història, ha importat des de blocat tots els seus arxius. Corregeixo, està important des de blocat tots els seus arxius. Quin problema hi ha, en això? Com ell diu a la columna de la dreta de la seva nova llar, "Importar des de blocat és una feina feixuga". El que no ens explica en Pere és per què és una feina tan feixuga. I la raó no és altra que blocat no dóna l'opció d'exportar. Pobre, només d'imaginar-me'l copiant el seu blog de nou, post a post, m'entren unes ganes terribles de riure.
Espero no trobar-me mai en la seva situació.

Però si mirem amb una miqueta més d'atenció el nou Iósódéu (enllaç) ens podem adonar d'un factor bastant interessant, que possiblement indiqui que l'enorme feina del trasllat no haurà sigut tanta, per ell. Us heu fixat que iosodeu.net és en realitat iosodeu.gumets.net?
Vaja, vaja… en Pere té amics. Amics que li fan la feina, molt probablement. Però bé, això tampoc canvia que ha aconseguit superar la primera part del repte: en cap moment es va dir que no pogués buscar l'ajuda externa que necessités. Cadascú que faci amb la seva dignitat el que cregui convenient.

Queda ara per veure si la segona part del repte li anirà tan bé. Aquí no hi ha ajuda que valgui, els continguts només els pot fer l'autor, i més en el seu cas. De moment només ens ha obsequiat amb un post(enllaç), i ha optat per recuperar una de les seves sèries més exitoses, en el passat. De moment han tornat els croissants, però com molt bé diu un dels seus comentaris, les segones parts acostumen a ser un fracàs. Espero que no es complixi, en aquest cas.
De nou, molta sort, Pere.

[@more@]



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

repte 2 – iósódéu reneix (primera part)

Fa uns dies, arrel d’un comentari en un dels posts on he parlat d’unes quantes de les antigues glòries catosfèriques (enllaç), vaig llançar un repte a en Pere, autor del blog Iósódéu (enllaç). En qualitat d’integrant i membre ben digne de la decadent catosfera primigènia, en Pere es va sentir una mica ofès en llegir-me, i va fer notar la seva aparent capacitat per resuscitar el seu blog "quan a ell li vingués de gust". Vaig pensar que hi ha a qui no "li venen de gust" les coses si no se’ls pressiona una mica, de manera que el vaig reptar a fer-ho: si tan fàcil li havia de resultar, endavant.
El termini per tornar a obrir el blog s’acabava just ahir, amb l’arribada del nou any. Anem a mirar com el porta, el repte?

D’entre totes les opcions que tenia per complir, en Pere sembla haver escollit la més complicada, ha reinaugurat el seu blog en una altra localització (enllaç). I en aquest cas el que ha decidit és complicat per diversos motius.
Construir un blog vol feina, molta feina, i en el seu cas no s’ha limitat (com suposo que esperàvem tots d’ell) a anar a blogger i escollir una plantilla, sinó que s’ha personalitzat un blog al seu gust. Si és que fins i tot té un núvolet d’etiquetetes!
Mantenir el blog amb el mateix nom li comportarà també el pes del passat, trencar amb una manera de fer no és gens senzill, i si has d’acontentar uns lectors que et coneixen, encara més. Per sort per en Pere, de lectors li’n queden ben pocs, "simplement" se n’haurà de guanyar de nou.
A més, allunyar-se dels serveis de blocs (en el seu cas, blocat) l’allunyaran també d’una important comunitat ja establerta que el podria anar alimentant i reintroduint… Però en Pere és un blocaire expert, i no dubto que té bones maneres de contrarestar-ho.
Finalment (i això segurament serà només entès plenament pels nostres veïns de blocat que en algun moment hagin pensat emigrar), en Pere ha decidit fer la mudança amb tota la seva història, ha importat des de blocat tots els seus arxius. Corregeixo, està important des de blocat tots els seus arxius. Quin problema hi ha, en això? Com ell diu a la columna de la dreta de la seva nova llar, "Importar des de blocat és una feina feixuga". El que no ens explica en Pere és per què és una feina tan feixuga. I la raó no és altra que blocat no dóna l’opció d’exportar. Pobre, només d’imaginar-me’l copiant el seu blog de nou, post a post, m’entren unes ganes terribles de riure.
Espero no trobar-me mai en la seva situació.

Però si mirem amb una miqueta més d’atenció el nou Iósódéu (enllaç) ens podem adonar d’un factor bastant interessant, que possiblement indiqui que l’enorme feina del trasllat no haurà sigut tanta, per ell. Us heu fixat que iosodeu.net és en realitat iosodeu.gumets.net?
Vaja, vaja… en Pere té amics. Amics que li fan la feina, molt probablement. Però bé, això tampoc canvia que ha aconseguit superar la primera part del repte: en cap moment es va dir que no pogués buscar l’ajuda externa que necessités. Cadascú que faci amb la seva dignitat el que cregui convenient.

Queda ara per veure si la segona part del repte li anirà tan bé. Aquí no hi ha ajuda que valgui, els continguts només els pot fer l’autor, i més en el seu cas. De moment només ens ha obsequiat amb un post(enllaç), i ha optat per recuperar una de les seves sèries més exitoses, en el passat. De moment han tornat els croissants, però com molt bé diu un dels seus comentaris, les segones parts acostumen a ser un fracàs. Espero que no es complixi, en aquest cas.
De nou, molta sort, Pere.

[@more@]



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: repte 2 – iósódéu reneix (primera part)

  1. Pere diu:

    Fantàstic, Laia. Un altre post en la teva línia. Realment, si no anés tot plegat en contra meva, seria bastant entretingut, veure com tractes desesperadament de reconduir totes les situacions cap al terreny on et sents còmoda. Que les coses no van com esperes? No ho diràs, no. O millor encara, ho dius i al paràgraf següent te treus un altre cosa de la màniga. Ja ho vas fer en el repte anterior, amb en Roi, i ara ho has fet aquí. Sí, he demanat ajuda, i què? Per tu, fent-ho perdo la dignitat. Per mi, fent-ho obtinc un blog encara millor en tots els aspectes, de manera que la teva derrota es fa encara més evident.
    Has perdut, Laia. Dos cops, ja. Primer en Roi i ara jo t’hem demostrat que t’equivoques. I d’aquí un mes tindràs el teu tercer fracàs. Estigues ben atenta, que t’encantarà.

  2. Roi diu:

    Ànims Pere!
    Som molts els que estem amb tu. Que sàpigues que ara mateix et vaig a promocionar al Facebook, al grup: “blocaires i relataires catalans”.
    Salutacions,
    Roi

  3. Així, així! Que vinguin més bloguers picats! Ara està millor. Animeu-vos tots a comentar!

  4. Kurt, agrairia que paressis de repetir una vegada rere l’altra la mateixa tonteria. Pensa que si el que dius fos veritat i jo només em nodrís de blogaires rebotats, tu series un dels que has caigut a la trampa.
    I oi que no ho vols pensar, això?

  5. Pere diu:

    Laia, m’equivoco o vas ser tu, qui em va muntar un pollu perquè tenia el blog abandonat…? Ai, Laia, Laiona…
    Per cert, no deixis de visitar el meu!

Els comentaris estan tancats.