retorns

D’acord, he flaquejat i podeu criticar a la crítica. Ja ho heu fet (enllaç) i trobo fantàstic que ho continueu fent. Aquesta és la màgia d’allò que alguns anomenen 2.0.
No us prengueu malament la meva absència (i la meva tornada), si no he estat aquí és per causes majors.
O almenys això diria qualsevol que ha deixat el blog durant un temps i després vol retrobar-se amb la seva audiència. I no us enganyaré, criticar cansa, però les situacions personals també es reflecteixen al blog. Sóc mare d’una nena estupenda. I blocat ha prestat un servei deficient durant un temps (tot i que sembla que això ja ha millorat).

Així doncs, quin dia millor que avui per parlar de retorns?
La catosfera n’és plena, és llei de blogs. Deixar-ho i tornar és el pa de cada dia; i no em negueu que el post de comiat sempre dóna un morbo i un joc considerable. El de retorn no li arriba mai ni a la sola de la sabata.
Comencem:
Un de sonat (enllaç), on en rocknroll decideix parar ja que troba a faltar "aquella època" que creu que ja ha passat. D’aquesta sola afirmació en podria parlar en un post sencer. Més tard, ha tornat a acomiadar-se (enllaç), i no ho dubteu ni un instant: tornarà. El que no podem saber és quan ni per quant temps.
Gotes d’Isnel 1 (enllaç), Gotes d’Isnel 2 (enllaç).
Realitats i Miratges 1 (enllaç), Realitats i Miratges 2, amb un elegant i snob adéu (enllaç).
Gumets (enllaç) i la curiosa rèplica que m’ha encantat trobar, a internet tot es guarda (enllaç).
El final de Les paraules i els dies (enllaç) i el recent retorn de l’autora (enllaç).
La tornada rabiosa com poques de l’autoanomenat degà de la política catalana blog:rnia (enllaç).

I… Em podria passar hores recordant i buscant finals i retorns: en sorgiria una llista immensa i interessantíssima. Però no sé si cal. I a més, ara que hi penso, jo en cap moment m’he acomiadat… però sigui com sigui he tornat, i ara més 2.0 que mai (enllaç).



Quant a mibanyes

La Catosfera existeix. Jo en sóc la prova.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: retorns

  1. jordi diu:

    Hòstia! Què bo! com pot ser que recordis i trobis el ‘volem gumets’?
    Quins temps…
    Per cert, si t’haguessis llegit bé el meu post que tu anomenes de ‘comiat’ haguessis vist que només era una pausa…

Els comentaris estan tancats.